1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
8 Any 2
15 de febrer 2008
Publicació independent d’informació i opinió
Riqueses històriques i
riqueses associatives
Ho comentava una persona jove que no fa gaire ha vingut a viure a Viladecans: “Aquest
poble és una font de sorpreses. Et penses que és un ciutat-dormitori, en què com a màxim
et trobaràs alguns edificis moderns més o menys agradables i carrers nous més o menys
ben urbanitzats, i en canvi, si passeges pel poble, et pots trobar amb racons inesperats, ca-
ses carregades d’història, que et fan aturar per disfrutar mirant-les”. I afegia la pregunta:
“Però, oi que tot plegat no està gaire ben cuidat ni promocionat?”.
El nostre nou conciutadà tenia tota la raó. De fet, no és el primer cop que ho diem en
aquesta primera pàgina. Però creiem que val la pena tornar-hi. Perquè Viadecans té molta
riquesa històrica amagada, que caldria cuidar més i fer conèixer més. I, juntament amb
aquesta riquesa històrica, té també una altra riquesa igualment valuosa: una xarxa d’en-
titats que, sense fer gaire soroll, fan que la gent s’agrupi, organitzi activitats, es trobi bé
junta, creï vida col·lectiva.
Per això, perquè aquestes dues coses són importants, al Punt de Trobada hem decidit co-
mençar dues seccions fixes. Una, per anar presentant sistemàticament llocs i espais de la
ciutat que val la pena conèixer i disfrutar. I una altra, per anar presentant entitats i asso-
ciacions que ajuden a afermar la cohesió i l’esperit col·lectiu.
Val la pena que augmenti la sensibilitat de tots, tant de l’administració pública com de la
ciutadania, envers el manteniment i valoració de les riqueses històriques i culturals que
tenim, i envers les riqueses associatives de tot tipus que també tenim. Per un Viladecans
millor per a tots els qui hi vivim.
Sumari Equip de redacció
Anna Besora
2 Conèixer Viladecans: El nostre escut. Víctor M. Carmen Castellano
Martínez Maria Comas
Encarnació Garcia
3 Les nostres entitats: La Coral de la Gent Gran. An- Josep Ginjaume
Josep Lligadas
tònia Doñate Víctor J. Martínez
Asunción Polaina
4 Tres propostes més de govern. Mercè Solé Miguel de la Rubia
Mercè Solé
5 Donar valor al vot en blanc. Eduard Mondragón
La distribució d’aquest butlletí es fa
6 Por la gracia de Dios. Miguel de la Rubia per correu electrònic. Si no desit-
geu rebre’l només cal que ens ho
7 Els joves. Maria Comas comuniqueu. I si voleu que li envi-
em a un amic o amiga vostres, feu-
8 Ara ja no tenim excusa. Vicenç Castelló i M. Victòria nos arribar la seva adreça. Gràcies.
Herrero Si voleu enviar articles per publi-
car, tingueu en compte que han
9 14ª caravana solidària. Rosa Mercader d’anar signats i no sobrepassar
les 40 ratlles o les 600 paraules.
10 Les antigues escoles. Josep Mumany
El nostre correu electrònic:
11 PAM!!! Som titelles a la seva voluntat. Ricard Caba puntviladecans@telefonica.net
12 Els petits canvis són poderosos! Josep Ginjaume El nostre bloc:
13 La Casa Cusí, bessona de Can Modolell.M. Victòria http://puntviladecans.blogspot.com
Herrero i Jaume Lligadas

2. conèixer viladecans
El nostre escut
“Conèixer allò que tenim davant de nosaltres,
a la nostra vida ordinària, és la principal saviesa”.
John Milton
A
questa dita amb què encapçalem si intel·ligible. Per exemple, l’escut de Viladecans es
aquesta pàgina podria resumir un dels definiria de la següent manera:
plantejaments que ens hem fet des del Escut caironat de sinople, un agnus dei d’argent contor-
Viladecans Punt de Trobada. És per això nat i reguardant, nimbat d’or, portant la banderola de
que a partir d’avui us convidem a participar amb gules amb una creu plena d’argent i l’asta creuada d’or.
nosaltres per fer d’aquesta revista una font de di- Per timbre, una corona mural de ciutat.
fusió del nostre patrimoni.
De forma clara i catalana, seguint l’ordre de la des-
En aquest número començarem per un dels nostres cripció voldria dir, aproximadament: Escut en for-
símbols més identificatius, i potser desconegut per ma de rombe de color verd, un anyell (símbol de
a molts conciutadans. L’escut. sant Joan Baptista, antic patró de la vila, ja al segle
Des de fa segles l’escut ha esdevingut una forma XIII) caminant cap a la dreta mirant enrere (dibui-
de representació gràfica d’allò que vol representar, xat així per diferenciar-lo d’altres escuts municipals
cap a l’exterior, un col·lectiu. Els escuts formen part que inclouen aquest element) amb un cercle d’or
de la nostra vida, molts de nosaltres ens sentim representant una aureola (que és una manera d’in-
identificats per alguns d’aquests símbols, i segur dicar que es tracta d’un sant). Porta una bandera
que coneixem bé els dels nostres equips de futbol, petita allargada i estreta, acabada en dues puntes
associacions culturals, marques comercials… Molts pintada de color vermell amb una creu blanca (tam-
productes han arribat a esdevenir un èxit gràcies al bé símbol tradicional de sant Joan Baptista) i amb
seu escut. la punta de la llança amb una creu daurada. Da-
La ciència que estudía els escuts és coneguda com munt de l’escut apareix la corona pròpia de les ciu-
Heràldica, i és la que des de fa temps s’encarrega tats, que Viladecans ostenta des que va rebre aquest
d’establir les normes i definir cadascun dels ele- títol, i representa una muralla en forma circular, de
ments d’un escut. Cal saber que per a certs esta- la qual només veiem la part de davant i que tindria
ments, entre ells els municipis, no hi ha una total lli- deu portes (se’n veuen cinc) i vuit torres (també
bertat a l’hora de realitzar un escut heràldic. S’han se’n veuen cinc) unides per un mur que inclou una
de regir per una sèrie de cànons a l’hora d’incloure garita a la part superior entre les torres.
un tipus o altre de corona, donar-li una forma con- L’anyell apareix com a escut de Viladecans des de
creta… meitat del segle XIX. Abans, l’escut era una imatge
Igual que fan moltes ciències, l’Heràldica tendeix a de sant Joan Baptista de cos sencer.
descriure els seus objectes d’estudi d’una forma qua- Víctor Martínez
Viladecans, punt de trobada - Núm. 8 - Febrer 2008

3. les nostres entitats
La Coral de la Gent Gran
La Coral de la Gent Gran en els seus primers anys: un concert
l’octubre de 1989 a l’església de Santa Maria Magdalena
L
a Coral de la Gent Gran, de la Fundació A Viladecans sempre cantem, per Nadal, a l’església
La Caixa, va ser fundada fa 23 anys, quan de Sant Joan, i per la Festa Major, a l’aire lliure.
l’Agustí Vila era president de l’Esplai que També hem cantat al Centre Cultural Sant Joan, a
funcionava al carrer Sant Climent nº 16. l’Esplai Sant Jordi, a l’església de Santa Maria Mag-
L’Agustí, amb molta il.lusió, ja que li agradava la dalena, i en altres locals. Tenim un repertori d’unes
música, va animar uns quants homes i dones, en- cinquanta cançons, de Nadal, havaneres, sardanes,
tre ells el Baldiri Vilà, el Ramon Gràcia, el Mano- populars catalanes i castellanes, i tenim un himne
lo Cabistany, l’Esteve Formosa, el Pere Artigas, la molt maco dels jubilats, que es diu “Cant d’Elogi”.
Carme Casadó, la Teresita Pascual, l’Encarnació Actualment estem passant una crisi de cantaires.
Santacruz, etc. Uns han passat a millor vida, altres estan malalts
Van buscar un director, i va ser una noia, Carolina o són bastant vells. Esperem que aquesta crisi si-
Segarra, que no va durar gaire ja que aviat va mar- gui passatgera, i que podrem tirar endavant amb
xar amb una beca a l’estranger. Després va venir l’entrada a la Coral de nous membres, especialment
una religiosa de la Sagrada Família, Amàlia Mur, homes, que són els que fan falta.
que també va marxar aviat a Roma. A continua- Tenim un mestre jove, des de fa uns quatre anys,
ció el director va ser el Ramon Gràcia, que va ser que es diu Jordi Curé, que és el director del Cor de
l’ànima de la Coral, per la seva entrega i entusias- la catedral de Barcelona. És molt bon mestre i amb
me. En aquells temps és quan vàrem ser més colla, molta paciència, ja que tots cantem sense “solfa”, i
25 dones i uns 12 homes, i cantàvem a quatre veus. en necessita molta.
També va venir l’Agustí, un inoblidable mestre que
A partir dels 60 anys, els que els agradi la música
ens el vàrem estimar molt, i va morir jove. En aque-
que vinguin a la nostra Coral, que els esperem amb
lls anys vàrem aprendre moltes cançons, quasi to-
els braços oberts. La nostra adreça és: Fundació La
tes en català, i vàrem fer força sortides, a Saint-Her-
Caixa, carrer Llevat nº 2, telèfon 93 637 65 04.
blain, Tarragona, Barcelona, Terrassa, l’Hospìtalet,
el Prat..., la majoria de vegades als Casals de la Gent Antònia Doñate
Gran. També vam participar en alguns concursos.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 8 - Febrer 2008

4. Dues propostes més de govern, fàcils i
barates, i una de cara però necessària
1. Fer uns programes a l’Àtrium amb cara i ulls. Sóc una defensora
de l’Àtrium, encara que ens hagi costat molts diners i encara que, suposo,
sigui deficitari. Em sembla que la cultura costa esforç, també econòmic, i
em sembla que és una bona cosa apropar a Viladecans i a la seva comarca
un equipament cultural de primera classe. Dit això, sempre em sorprèn
que els programes de mà siguin tan escanyolits i aportin en general tan
poca informació sobre l’espectacle que hi anem a veure. Un exemple: Vaig
anar al concert de Nadal de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Hi havia for-
ça gent, molta de la qual no semblava gaire acostumada a anar a concerts.
De fet algun dels meus veïns de butaca es va quedar ben parat veient la
diversitat d’instruments de l’orquestra. Al programa de mà hi havia tan
sols una indicació del nom de l’obra i del nom de l’autor. Cap explicació
o introducció sobre el tipus de música que anàvem a escoltar. Ni cap cor-
recció quan l’orquestra va tocar les peces previstes… en un ordre diferent
o quan va substituir-les per unes altres. Segurament molta gent no es deu
llegir els programes, però estaria bé aprofitar tota ocasió per fer pedago-
gia. De fet tampoc no cal fer uns programes llarguíssims i caríssims a tot
color, sinó quatre ratlles que orientin bé sobre l’obra, el seu context, el seu
autor… Que ens ajudin a conèixer i estimar més la cultura.
2. Obrir la possibilitat de proposar noms per als carrers que
es van obrint a la ciutat. En d’altres poblacions com Mataró, hi ha
comissions de treball que fan propostes al Ple Municipal, sobre els noms
dels carrers. No sé amb quins criteris estan triats els membres d’aquestes
comissions, suposo que deu ser gent amb una certa inquietud cultural,
però en qualsevol cas estan oberts a rebre suggeriments. M’ho fa pensar
el fet que es van obrint nous carrers a Viladecans, amb tant de creixement,
i que els noms que porten (Ciència, Tecnologia, Progrés…) els trobo força
ensopits. A mi potser m’agraden més els noms de les persones. Penso que
estaria bé dedicar un carrer a l’immigrant bolivià Max Muth Arriaza, que
vivia a Viladecans, al carrer del Sol, i que fa tres anys va morir cremat des-
prés d’ajudar a sortir cinc dones d’un restaurant a Cornellà (nota per a Du-
ran Lleida: no sé què pensen aquestes dones sobre el fet que a Catalunya,
segons ell, ja no hi caben els immigrants). O a Victòria dels Àngels, cantant
d’una qualitat extraordinària, d’origen senzill i gran difusora de la música
catalana. No sé. Estaria bé obrir el ventall d’idees, oi?
3 Instaurar un nou bus “llançadora” que porti directament a
.
l’estació dels Ferrocarrils Catalans a Sant Boi, ara que funcionen
cada cinc minuts, com el metro. Perquè el 96 passa pel centre de Sant Boi
i dóna una certa volta. Però uns quants busos que unissin el centre de
Castelldefels, Gavà i Viladecans (o almenys de Viladecans) directament
amb l’estació no estarien gens malament.
Mercè Solé
Viladecans, punt de trobada - Núm. 8 - Febrer 2008

5. Donar valor al vot en blanc
afavoreix la participació
R
ecentment s’està par- càstig, i per tal de ser coherents,
lant molt del desen- han de ser més castigades aque-
gany dels ciutadans lles candidatures que tenen més
respecte als polítics i responsabilitat amb la situació
a la política en general. Segons social, econòmica i política del
les últimes enquestes fetes a país, es a dir, les candidatures he-
2000 persones pel BBVA, els gemòniques.
ciutadans col·loquen als polí- A continuació es mostra l’exem-
tics en l’últim lloc de l’escala ple del possible ús del VEB:
de confiança, per darrere d’al-
tres col·lectius com poden ser el Cens electoral: 100.000 persones Nombre d’escons: 30
de funcionaris, empresaris etc.. Abstenció 30%
Això és molt greu ja que ells són Repartiment d’escons
els que determinen, amb les se- Cantidatures Vots obtinguts Percentatge
segons llei d’Hondt (1)
ves decisions, el nostre futur i el Actualment
Considerant
dels nostres fills. Si a més de la el VEB
desconfiança hi afegim el “pas- A 17.500 25% 12 8
sotisme”, l’apatia, el pensar que B 16.100 23% 11 7
les coses ja estan bé com estan o C 6.300 9% 4 2
que el meu vot no servirà de res D 5.600 8% 3 2
perquè és en blanc, el resultat VEB 24.500 35% --- 11
no pot ser més clar i decebedor:
augment de l’abstenció. (1) http://ca.wikidia.org/wiki/Regla_D’Hondt
Si fem nostres tots aquests senti- http://icon.cat/util/eleccions/ (simulador repartiment llei d’Hondt).
ments i fem possible que el sacri-
fici que representa anar a votar En el quadre següent, es veu com
per a tot aquest col·lectiu de ciu- es reparteixen els 24.500 VEB i els
tadans no sigui en va, s’aconse- seus 11 representants de forma in-
guirà l’objectiu que pretenem, és versament proporcional al percen-
a dir, disminuir l’abstenció tatge que han obtingut la resta de
Crec que per tal d’aconseguir candidatures, el seu repartiment
aquest objectiu hem de donar segons la llei d’Hondt i la compa-
sentit al vot en blanc, d’aquí en ració amb els resultats obtinguts
endevant VEB, de tal forma que segons el sistema actual.
incideixi directament en el resul- Vots a repartir de forma inversament proporcional al percentage de cada
tat final de les eleccions. candidatura: 24.500
En aquest sentit es presenta una Escons a repartir segons llei d’Hondt : 11
Repartiment Escons obtin- Resultat final Resultat final
proposta que s’intentarà explicar Candida- de vots
Percentatge (2) guts segons segons el siste- aplicant el
mitjançant un exemple pràctic; tures
d’Hondt ma actual VEB
(3)
en primer lloc el VEB es conside- A 38,46% 3.067 1 12 8+1=9
rarà com una candidatura més i B 35,38% 3.334 1 11 7+1=8
en un segon pas es farà un repar- C 13,85% 8.517 4 4 2+4=6
timent inversament proporcional
D 12,31% 9.583 5 3 2+5=7
d’aquests VEB entre la resta de
Total 24.500 11 30 30
candidatures.
Cal aclarir que el repartiment (2) Percentatge de vots que han obtingut les candidatures A,B,C,D, sense tenir en
s’aplica de forma inversament consideració el VEB
proporcional perquè el VEB es (3) Repartiment inversament proporcional al 38,46%, 35,38%, 13,85%, 12,31% dels
considera aquí com un vot de 24.500 VEB obtinguts.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 8 - Febrer 2008

6. Por la gracia de Dios
H
ace ya unos años, podíamos leer en las mone-
das que utilizábamos: “Por la gracia de Dios”.
De nuevo un gobernante podría serlo, en par-
te, por la misma causa. Al menos, eso es lo
que pretende la Conferencia Episcopal Española cuando
opta decididamente por orientar el voto hacia una opción
ideológica determinada. Y esa orientación, no es otra que
Tal com es pretenia, el resultat hacia la derecha que representan, hoy por hoy, los man-
final és ben diferent al que s’ob- datarios de la Iglesia Católica y los sectores más rancios
tindria aplicant el sistema actu- del PP (de Rajoy, Acebes o Zaplana).
al, ja que es donaria veu a altres Cuando dicen los obispos que ellos no hacen política, mien-
candidatures més petites pero no ten como bellacos, pues han intentado por uno y otro lado
menys importants; la riquesa de intervenir en debates como la enseñanza, la familia, el abor-
combinacions és evident. to o de cómo hemos de vivir o morir. Estos debates donde se
Aquests resultats obligarien a deben de hacer, es en el Parlamento que para eso se vota y no
aquelles candidatures, que es con injerencias de la Iglesia y si no que recuerden aquello de
consideren quasi intocables, a “Al Cesar lo que es del Cesar y a Dios lo que es de Dios”. A
treballar per tal d’evitar situaci- estas alturas, ya estamos hartos y sabemos lo que queremos,
ons com la que aquí s’ha donat. no nos hace falta un angelito, de aquellos que salen encima
Algún partit o polític seria insen- del hombro en las películas, para que nos vaya diciendo en
sible davant aquests resultats? todo momento lo que está bien o lo que está mal.
Quin partit polític amb pes -res- Pero, si algo está realmente mal es que se siga manteniendo
ponsabilitat- social seria tan su- la financiación de la Iglesia Católica con acuerdos de hace
ïcida com per no fer res davant más de 30 años, en los que se le reconocen unos derechos
d’aquesta situació? Seran “pas- económicos que no se le reconocen a ninguna otra asocia-
sotes” els possibles abstencionis- ción.
tes quan comprovin que els VEB Se tendría que recordar que estamos en un estado aconfesio-
poden capgirar el resultat de les nal y que la igualdad entre la ciudadanía es un principio que
eleccions? ha de regir la vida política.
Crec que els resultats –aplicant Miguel de la Rubia
aquesta proposta- provocarien
grans efectes sobre el compor-
tament dels nostres polítics da-
vant les necessitats de la societat
i que l’abstenció traduïda en un
VEB de càstig aconseguiria que
la seva sensibilitat envers el seus
electors fos més creïble, honesta i
molt més marcada a mesura que
el partit o partits amb més im-
plantació social tinguessin més a
perdre.
Per tant, ¿no val la pena promou-
re propostes perquè el VEB sigui
un vot d’acció positiva i de càstig
a la vegada?
Eduard Mondragón Condeminas
Viladecans, punt de trobada - Núm. 8 - Febrer 2008

7. Xerrada organitzada per
Grup de suport a l’alletament
matern i criança
Què puc fer per donar el pit?
He de fer alguna cosa? Quan haig de començar a preparar-me? El
mugró, és imprescindible? Si menjo carxofes, podré alletar? He de
comprar un tirallets? Quin? Haig de fer exercicis per enfortir el
mugró? He de posar-m’hi cremes?
A càrrec del Dr. Luís Ruíz, pediatra i expert en lactància materna
Diumenge, 17 de febrer de 2008
a les 11h.
Al CASAL DE CULTURA DE SANT CLIMENT DE
LLOBREGAT
c/ Pau Casals s/núm.
Amb la col·laboració de i el suport de
http://grupoareola.googlepages.com
e-mail: grupoareola@gmail.com
Els joves
Un altre cop Viladecans ha estat notícia en tots els mitjans de comuni-
cació per un incident amb un jove concretament a la zona industrial,
a la sortida d’un after hours, en un control dels mossos d’esquadra.
Què més ha de passar perquè es preguin mesures d’una vegada? Per
què jo, com a contribuent, he de pagar (a través dels meus impostos)
perquè es controli aquests joves irresponsables? Cal més educació. I
no pot ser que hàgim de veure el nom de Viladecans una setmana sí
i una altra també en fets com aquests.
Hem d’oferir als nostres joves altres alternatives per divertir-se el cap
de setmana. El que no pot ser és que alguns joves per passar-ho bé
posin en perill la seva integritat física i la d’altres, per anar amb excés
d’alcohol o drogats. Per sort és una minoria, perquè en general tenim
una joventut estupenda.
Maria Comas
Viladecans, punt de trobada - Núm. 8 - Febrer 2008

8. Ara ja no tenim excusa
D
es del 17 de gener fins al 24 de febrer tota la ciu-
tadania podem visitar, a la Torre del Baró, l’ex-
posició Els nostres arxius. La nostra memòria, que
fa palesa la importància que els arxius tenen per
conservar i donar a conèixer la memòria col·lectiva; com
constitueixen una eina de suport a la gestió i a la transpa-
rència administrativa; mostra també les tècniques empra-
des en la conservació i tractament dels documents i com
han anat canviant en el temps els suports de la informació.
A més ens podem endur una còpia d’alguns documents cu-
riosos: un plànol del Viladecans de 1835, una factura, del
ferrer de la plaça, del 1937 i una acta del ple municipal del
14 d’abril de 1979, data en la qual es va constituir el primer
ajuntament democràtic després del franquisme.
A la singularitat de l’espai on es realitza hi hem d’afegir una
novetat que fa una mica especial aquesta exposició: el nou ho-
rari de visita. És el primer cop que les exposicions a la Torre
Baró es poden visitar, també, el cap de setmana: dissabtes
i diumenges de 11 a 14 h. Ens alegrem que finalment s’hagi
escoltat i atès la sol·licitud que des de diferents col·lectius s’ha-
via fet al respecte. Aquesta ampliació de l’horari facilitarà l’ac-
cés d’un major nombre de persones a les diferents exposicions
que regularment s’hi realitzen i esperem, a més, que aquesta
iniciativa i d’altres que es puguin dur a terme serveixin per
potenciar i revitalitzar el Barri Antic.
Aprofitem-nos, doncs, d’aquest nou horari.
Vicenç Castelló i
M. Victòria Herrero
Tres en un
Aquest és el “resguar” que em van donar el dia
u d’aquest mes quan vaig anar a fer-me una “analisis”
a l’ambulatori de dalt. Sembla impossible que en un escrit
tan curt puguin aplegar-se tres (3) faltes d’ortografia: “resguard”
és amb de final, i “anàlisi” és amb accent i sense essa final. L’ortografia
de la Conselleria de Sanitat no brilla per la seva salut precisament.
MS
Viladecans, punt de trobada - Núm. 8 - Febrer 2008

9. 14ª caravana solidària
amb el poble sahrauí
V
ol ser una haima oberta a to- El documental ha rebut el premi a
tes les persones que creuen la millor aportació historiogràfica
que la solidaritat i la coope- en el festival Memorimage, per la
ració, son necesàries per tal seva aportació al millor coneixe-
de contribuir a un món millor. ment d’un episodi recent del pas-
Vol ser una haima oberta per a aquells sat històric espanyol que es ten-
que creuen en la justícia i que val la deix a oblidar o emmascarar. El
pena recolzar la causa d’un poble que documental estableix clarament
ja en fa 32 que viu refugiat esperant que la relació colonial espanyola amb
la comunitat internacional faci efectiu el Sàhara i la seva responsabilitat
el seu dret a l’autodeterminació. en una situació actual complexa
És un projecte amb una recollida popu- i de difícil solució. Aquest do-
lar, en les diferents ciutats i pobles de cumental és un homenatge als
Catalunya de productes com gel, xam- molts espanyols que van entregar
pú i sabó, que compta amb el recolza- al Sàhara els seus millors anys, i
ment de la Delegació del Front Polisario al poble sahrauí que, lluitant con-
a Catalunya, i que a Viladecans podeu tra la indiferència i l’oblit, espera
fe aportacions al Casal d’Associacions recuperar la seva terra.
Auditori Pau Picasso, o al carrer Àngel També us convidem a visitar
Guimerá, 3. l’exposició Sàhara libre, sobre la
També dir que l’1 de març a las 18,00 hores passa- vida en els campaments sahrauis, des del 21 de fe-
rem un documental en el Casal d’Associacions Pau brer fins al 3 de març.
Picasso titulat La puerta del Sáhara. Us esperem a tots. Gràcies.
Rosa Mercader
Una metàfora de l’eternitat
... o això sembla,
ja que aquests
obstacles
han quedat
permanentment
així després
de les obres.
Serà un nou
llenguatge
filosòfico-poètic?
Viladecans, punt de trobada - Núm. 8 - Febrer 2008

10. Les antigues escoles
R
ecordo, perquè així m’ho va explicar la
meva mare, com va ser el meu primer
contacte amb l’escola. Jo tenia 3 anys i
anava amb la mare quan portava les me-
ves germanes a l’escola. Aleshores el “Parvulitos”
era a Can Modolell i s’hi accedia per les escales
que donen al Jardí de l’Ajuntament. Cada dia jo
tornava plorant a casa perquè m’hi volia quedar.
Un bon dia, la Mercè, la mestra, tot i que jo no te-
nia l’edat, li va proposar a la mare que m’hi que-
dés i des d’aleshores, vaig estar-m’hi tot el curs.
Passat dos cursos van fer un nou “Parvulitos” a
l’escola Àngela Roca i ens varen traslladar a tots.
Mai més no he pogut entrar al pati de les antigues
escoles perquè van posar una cadena a la porta de
ferro, van deixar que es malmetessin les escales que
hi duien, i van permetre que deixés de brollar l’ai-
gua de la font.
Ara, m’he assabentat que l’Ajuntament vol fer una
reforma a Can Modolell i, entre els projectes que
han circulat, sembla que tot aquell conjunt corre
perill definitiu. Allà també, recordo, es guardaven
els gegants i els capgrossos, i les disfresses del pes-
sebre vivent.
No és tant pel seu valor sentimental (que també),
sinó perquè es l’únic edifici de Viladecans que, mal-
grat tot, s’ha conservat en el temps. Em sap greu
que, després de haver viscut unes quantes reformes
aconseguint integrar i conservar la torre de guaita tenir aquest conjunt pot servir perquè les parelles
del segle XIV, tota la valuosa construcció moder- que es casen a Viladecans, tant a l’Ajuntament com,
nista de l’arquitecte José Azemar, i encara al final, per proximitat, a l’església de Sant Joan, tinguessin
el campanar amb el rellotge de l’antiga església, un lloc per fer-se les fotos del casament. El pati, les
ara vulguin fer la primera reforma per destruir en escales i la façana de les escoles, juntament amb al-
comptes d’afegir. guns racons (que ja parlarem d’això un altre dia) del
Les antigues escoles, el pati i les escales poden inte- jardí podrien oferir aquest servei, que actualment
grar-se molt bé com a pas entre l’edifici nou i l’an- no tenim a Viladecans. I qui sap, potser animaríem
tic, ja que es pot fer passadís per dintre i per sobre a molts i moltes a casar-se aquí, i potser fins i tot es
de l’edifici (com ja existeix) i pel pati. A més, dins posaria de moda llançar el ram de núvia (o nuvi)
l’edifici hi caben algunes de les oficines que hi vo- des de les escales del jardí.
len ubicar en el nou projecte o aprofitar alguna sala És evident que mantenir o no tot aquest conjunt,
per desar, com es feia antigament, els gegants. barreja d’estils arquitectònics, es basa en la voluntat
El pati, penso que seria un lloc agradable a l’estiu de combinar els elements antics amb els moderns
per les llargues esperes que sovint ens veiem obli- que es puguin afegir. Josep Azemar ho va aconse-
gats a suportar el ciutadans quan anem a fer gesti- guir. També avui podem fer quelcom semblant sen-
ons a l’Ajuntament. També seria un racó bonic per se haver de malmetre l’obra ja existent i de la qual
a les nits d’estiu on fer espectacles de petit format o tots podem enorgullir-nos.
xerrades a l’aire lliure. A més a més, crec que man-
Josep Mumany
Viladecans, punt de trobada - Núm. 8 - Febrer 2008 10

11. PAM!!! Som titelles a la seva voluntat
E
l passat 22 d’octubre van denegar la intervenció, citant obsolet i queda sense efecte, per
de 2007, la Plataforma l’article 13 del mateix reglament l’existència d’una llei superior
Salvem Oliveretes va que ens dóna el dret a dirigir-nos que en demana el 10 %. (estareu
presentar tres instàn- als canals establerts per a rebre la amb mi que no és el mateix reco-
cies al registre de l’ajuntament informació i fer arribar les nos- llir 500 signatures que 5.000)
de Viladecans, amb els números tres queixes, els mateixos dret i
15947, 15949 i 15951, i dirigides mecanismes que hem fet servir i Ens venen la moto de la demo-
a l’àrea de Planificació Territo- que ens han negat al no contes- cràcia participativa, quan el que
rial, per demanar informació tar-nos les instàncies en el termini realment volen i creuen és la de-
i documentació sobre el Pla que marca la llei. Un peix que es mocràcia representativa, que els
de Llevant que vol construir un mossega la cua i que ens fa sentir dóna dret durant quatre anys a
nou barri de 2577 habitatges a com titelles a la seva voluntat. fer i desfer tot marejant-nos com
la falda de la muntanya de Sant a titelles, això si, escenifiquen
Ramon i encara no hem rebut Tantes medalles es van posar i amb un gran desplegament me-
cap resposta. molts reconeixements van re- diàtic, la consulta ‘participativa’
bre per fomentar la participació del PAM, que ens volen fer creure
Davant l’incompliment de la llei ciutadana quan el 2003 l’ajunta- que la nostra opinió influirà en el
de procediment administratiu ment va aprovar el RPC. I resul- futur de Viladecans, quan només
que estipula, en el seu article nº ta que quan vols utilitzar-lo, no és una pantomima que recull to-
42.3, un màxim de tres mesos per només et posen entrebancs i in- tes les seves propostes electorals
a respondre qualsevol consulta compleixen el que el reglament tot demanant-nos que els hi as-
administrativa, vam voler denun- disposa, sinó que, fins i tot, hi ha senyalem les que creiem més im-
ciar-ho en el ple de l’ajuntament articles com el nº 46, que demana portants, i així podran dir que la
del passat dijous 24 de gener, per presentar mocions populars ciutadania ha participat.
com tenim dret a fer segons l’ar- al ple del ajuntament, tan sols, un
ticle nº 20 del Reglament de Par- 1 % de signatures del cens electo- Tot i així, visca la democràcia
ticipació Ciutadana (RPC), i ens ral de Viladecans, i es veu que és participativa! Ho continuarem
intentant...
Ricard Caba i Calbet
Viladecans, punt de trobada - Núm. 8 - Febrer 2008 11

12. Els petits canvis són poderosos!
L
ínies d’alta tensió sense soterrar, escas- per tant, amb molt poc valor afegit) casen molt bé
setat d’arbrat i vegetació autòctona, amb el clàssic “pa per avui i gana per demà”. Només
proliferació de polígons industrials dis- cal fer un cop d’ull al nostre voltant per comprovar
seminats, urbanització desmesurada i com, sin prisa pero sin pausa, s’està ocupant el sòl
creixent, multitud de carreteres i vies de comu- agrícola i forestal que encara ens queda, clarament
nicació que trinxen el territori, grans centres co- amenaçat per projectes faraònics d’habitatges, fins
mercials allunyats dels nuclis habitats, saturació i tot de barris sencers, de polígons, de carreteres...
de pancartes i valles publicitàries que trenquen És el que molts anomenen “progrés”, basat en un
l’harmonia amb l’entorn natural... Aquesta ben model que es regeix pel creixement infinit.
bé podria ser la diagnosi del terme municipal de En un moment en què comença a ser assumit per
Viladecans (i per extensió del Baix Sud) si féssim la ciutadania, com a mínim per gran part dels go-
una radiografia, una revisió completa del seu es- vernants del món, la proximitat d’un canvi climàtic
tat de salut. Amb tota probabilitat la doctora o gairebé irreversible i de conseqüències imprevisi-
el doctor ens advertiria que la situació és preo- bles, hem de pensar en global i actuar localment.
cupant, que tenim una malaltia greu anomenada Hem d’aprendre a renunciar a privilegis dels quals
“degradació del territori”. Es tracta d’una afecta- gaudim des de fa temps i que fomenten un ús irres-
ció massa comuna a tot Catalunya, però especial- ponsable de les fonts d’energia, dels recursos natu-
ment agressiva a les zones que envolten la capi- rals o de l’aigua, un bé cada vegada més escàs i que
tal. Per desgràcia l’extraradi de les grans ciutats cal saber administrar.
s’ha d’empassar sempre els inconvenients de la Proposo que comencem per deixar el cotxe a casa,
capitalitat i molt poques vegades gaudeix dels per anar més a peu, per utilitzar més el transport
seus avantatges. públic, malgrat que de vegades els nostres admi-
El pitjor, però, és l’actitud encegada i l’obsessió nistradors ens ho posin ben difícil. Plantegem-nos
malaltissa de promotors, empresaris, multinacio- si són realment econòmics els mal anomenats vols
nals, grups de pressió, determinats polítics sense barats, doncs hauríem d’afegir al cost dels bitllets
miraments i propietaris de terrenys per “fer crèixer els greus perjudicis que causen les emissions de
l’economia”. Hem d’entendre que parlem de l’eco- diòxid de carboni dels avions al medi ambient, en
nomia de les seves butxaques, perquè moltes de les forma d’escalfament del planeta. En definitiva, fem
iniciatives immobiliàries o industrials que s’estan cas a l’enyorat capità Enciam: “Els petits canvis són
promovent (bàsicament logístiques o de serveis i, poderosos!”
Josep Ginjaume
Viladecans, punt de trobada - Núm. 8 - Febrer 2008 1

13. La Casa Cusí, bessona de Can Modolell
E
l mes de gener passat, seva esplendor. El mobiliari, la amb les estances distribuïdes al
els que signem aquest decoració de les parets, els ter- seu entorn. Només cal veure les
article, vàrem visitar la res de rajola hidràulica originals, dues fotos que il·lustren aquest
Casa Cusí de Figueres. el jardí, conserven i mostren un article per adonar-se de la gran
Ens va rebre molt amablement tros de la història de la nostra semblança amb Can Modolell.
el senyor Carles Cusí i Cusí, gent i el nostre país. L’arquitecte Azemar, utilitzà en
industrial figuerenc jubilat i Pel que fa a la façana de l’edifi- tots dos edificis elements decora-
fins fa poc membre de l’Institut ci, com a Can Modolell, s’utilitzà tius i materials característics del
d’Estudis Empordanesos. pedra de la zona per emmarcar modernisme com per exemple
La casa Cusí ubicada a la Rambla portes i finestres combinat amb la teula vidriada, el ferro forjat,
de Figueres és fruit del projecte un estucat d’imitació de pedra. l’estucat d’imitació de pedra, la
que al 1894 va realitzar l’arqui- Al número de desembre de Punt- decoració vegetal, enteixinats de
tecte Josep Azemar Pont per en- de Trobada ja vam publicar-ne la fusta, vitralls i la rajola hidràuli-
càrrec de l’empresari, banquer foto. A la façana interior, també ca.
i polític monàrquic Carles Cusí com a Can Modolell, hi predomi- En propers articles en aquesta
de Miquelet, avi de l’actual pro- na la utilització de l’estuc d’imi- revista, anirem descrivint els ele-
pietari. Reflecteix el tarannà dels tació de pedra, amb una escala ments de la Casa Cusí que coinci-
qui la conceberen i alhora, com d’accés al jardí que ens recorda deixen i que ens recorden el nos-
tants d’altres edificis que han la del nostre jardí municipal. Des tre edifici de l’Ajuntament.
sobreviscut al pas del temps, ha de l’exterior s’accedeix al pati
estat testimoni de canvis socials central on una escala monumen- M. Victòria Herrero Garcia i
i polítics de diferents èpoques. tal condueix a la planta noble Jaume Lligadas Vendrell
D’estil modernista reprodueix
els trets d’una casa-palau neogò-
tica. El seu emprenedor i inquiet
propietari, sempre amatent a les
novetats industrials i tècniques,
va incorporar a la seva vivenda
els nous sistemes d’il.luminació
–l’electricitat– i va “experimen-
tar” amb nous mètodes de clima-
tització –calefacció per aire calent
que es difonia per la casa a través
d’un sistema de reixetes al terra,
visibles encara avui dia, així com
l’intent, no reixit, de refrigeració
mitjançant l’ús de barres de gel
que en fondre’s haurien d’haver
refredat l’aire.
Confiscada durant la Repúbli-
ca, en acabar la Guerra Civil no
fou immediatament retornada a
la família Cusí que va haver de
lluitar i pledejar per recuperar-
ne la propietat. Menystinguda i
deteriorada pels usos que d’ella
es feren en aquest període –tot i
l’existència d’una magnífica xe-
meneia, es va arribar a encendre
un foc a terra al damunt del par-
quet d’un dels salons–, va anar
recuperant de mica en mica la
Viladecans, punt de trobada - Núm. 8 - Febrer 2008 1